White Day, Sant Valentí o el romanticisme japonès

El 14 de març es celebra al Japó el «White Day». Per explicar-vos com celebren aquest dia, permeteu-nos remuntar-nos a un mes abans, concretament al 14 de febrer, que com molts sabreu., és el dia de Sant Valentí, una tradició de caire força comercial d’origen anglosaxó.

En el cas de Japó, la tradició (que entra a finals dels anys 50) promoguda per fabricants de dolços diu que, en aquest dia, les dones han de regalar als homes japonesos bombons o altres tipus de dolços de xocolata. Per assegurar encara més la despesa, els objectius a regalar es divideixen entre ‘honmei chocolate’, que podríem definir com el regalat a aquell que ens té robat el cor i ‘giri chocolate’, aquell que ‘hem’ de regalar una mica per obligació -a companys de feina, superiors, etc.-. Es diu que hi ha una distinció en el fet que, si el regal es fet de manera casolana per la noia això demostra els veritables sentiments cap a l’altra part, en contraposició a la xocolata comprada, que és la regalada pel sentit de «deure». Però com que es veu que amb la despesa femenina les empreses de dolços no en tenien prou, el «White Day» obliga d’alguna manera als homes a retornar els regals rebuts el dia de Sant Valentí, havent de regalar en aquests cas ells dolços de xocolata a les dones -tant a la seva estimada, com a aquelles de les qui va rebre alguna cosa el dia de Sant Valentí-. El dia s’anomena «blanc» perquè molta de la xocolata regalada ho és, però també la llenceria o altres dels regals que es fan -diuen que els collars són el regal preferit per les japoneses-. A més a més, per si l’obligació de regalar no fos suficient, en el cas dels homes s’aplica a més el ‘sanbaigaeshi’, que ve a dir que s’ha de retornar per triplicat el rebut per Sant Valentí.

De ben segur que a Japó, com a altres països del món, hi ha moltes parelles que s’estimen i que troben la seva pròpia manera de celebrar aquests dies i el seu amor durant tot l’any, però un no pot deixar de pensar que tots aquests formalismes i normes gairebé socials desnaturalitzen un acte que hauria de sorgir dels sentiments més purs. Què en penseu vosaltres?